Descobreix Butsènit

Descobreix Butsènit

No hi ha res millor que descobrir Butsènit passejant pels seus carrers i places, observant les façanes i els monuments amb tranquilitat i bona companyia, i inspirant-vos amb la seua història, el seu art i la seua gent.

No es pot arribar a Butsènit amb tren, però sí amb autocar, ja que de dilluns a dissabtes hi passa la línia Cervera-Agramunt-Lleida i els divendres i els diumenges la línia Barcelona-Balaguer-Alfarràs. Si veniu amb vehicle privat, podeu accedir-hi fàcilment des d'Agramunt, a través de la carretera LV-3025, travessant els micropobles de Preixens, Pradell de Sió i les Ventoses i resseguint el curs del riu Sió. També hi podeu arribar des de Balaguer per la mateixa carretera LV-3025 i, vorejant els darrers quilòmetres del Sió, passareu pel costat dels micropobles de la Sentiu de Sió i Montgai. Si veniu des del sud, podeu fer-ho passant per Bellmunt d'Urgell (creuant Montgai), o per Castellserà (creuant Preixens). I si voleu arribar pel nord, podeu passar per Cubells (creuant Montgai), la Torre d'en Fluvià i Montclar d'Urgell (creuant les Ventoses). Al costat de la zona esportiva municipal hi ha un bon aparcament per deixar el vostre vehicle i descobrir el poble a peu.

El millor lloc de partida de la descoberta de Butsènit és la plaça de l'Església. És el punt més elevat d'aquest poble de només 250 habitants, des d'on es pot contemplar el pas del riu Sió i la meitat sud de la seua vall, i més enllà la Serra de Bellmunt i Almenara, una joia geològica que tenim a casa nostra. Amb aquetes vistes, és fàcil imaginar-se com els habitants que vivien aquí dalt fa uns 3.500 anys s'embadalien mirant les seues collites i els ramats; com els andalusins, després de segles vivint aquí, es defensaven de les conquestes cristianes des del seu castell, enmig del poble emmurallat; i perquè els nous senyors cristians, un cop conquerit Butsènit, van decidir no només no enderrocar el castell i la muralla torrejada, sinó ampliar-los per seguir dominant aquestes terres tan fèrtils i riques. Des de dalt de la muralla de Butsènit, també es podien albirar els paratges que queden al nord del poble, com les extensions d'horts, cultius, terres de pastura i boscos, i més enllà la Serra de Montclar i tota la serralada del Montsec.

Sabieu què...? El nom de Butsènit ve de l'àrab: "borg / bory" era torre, i els habitants de Butsènit expliquen la llegenda que un tal Cènic va ser un amo del poble durant l'època andalusina.

La plaça de l'Església va ser durant molts segles l'única plaça del poble. Ara hi podem veure l'església de N.S. de l'Assumpció (la patrona de Butsènit) a l'est, l'antiga rectoria al nord, l'antic ajuntament de Butsènit a l'oest, i les sitges medievals i un misteriós portal al sud. Si el creueu i baixeu per l'escala, passareu per davant de més sitges medievals retallades, i sota l'església, fent-li de fonaments, podreu veure dues de les tres úniques torres que han sobreviscut de la muralla medieval. Allí hi trobareu també el Mirador de la Dona i, més avall, la zona esportiva, la Secla del Molí i la carretera.

Abans, però, entreu a dins de l'església si en teniu oportunitat. L'any 2012, fent el manteniment rutinari de l'església, es van descobrir les pintures originals que guarnien les parets i els sostres de l'edifici, d'estil barroc com la resta del temple, i pintades pocs anys després de la seua inauguració. Gràcies als professionals de la restauració i la conservació del patrimoni, es van poder recuperar gairebé totes les pintures, i ara es poden visitar amb tota la seua esplandor.

Des del segle XI fins el XV o XVI, el poble s'estenia només per la plaça de l'Església i pel carrer Major, i tenia un únic portal, que conserva l'arc de pedra original. Si us hi apropeu, a més de contemplar l'art floral dels pocs veïns que queden al carrer, podreu fixar-vos en el sostre, decorat al segle XVI o XVII amb estil renaixentista, i en l'arc ametllat que hi van afegir després, quan el portal s'estava ensorrant pel pes de la casa que hi havien construït a sobre.

Si continueu pel carrer Major, baixant per les escales, arribareu a un cul-de-sac (un carreró sense sortida), en el que molts veïns han imaginat el camí d'arribada a Butsènit a l'època medieval. Sembla que en aquella façana, a sobre de la repisa de damunt de la porta, cap al segle XVII hi havia una imatge religiosa per protegir la casa.

Sortint del nucli antic, a la plaça dels Boixadors, hi ha unes curioses parets circulars (en una casa privada) que sembla que segles enrere formaven part d'un molí d'oli, una premsa de vi o una fàbrica d'aiguardents.

Passada l'antiga carretera (actualment el carrer Carretera), s'hi poden trobar edificis més recents, però també cabdals per la història del poble, com les antigues escoles de Butsènit, i els bars-restaurants de Cal Fuster i de Cal Rei, amb una història gairebé centenària.

Sabieu què...? A l'entrada de Cal Fuster hi ha la peça de baix d'un molí ibèric, de fa uns 2.500 anys, per moldre farina. No prové del terme ni de territori català. Us imagineu cada dia a casa fer-vos la farina pel pa manualment, com ho feien els íbers?

Si voleu acabar la ruta al sud del poble, podeu aprofitar per descobrir l'antic molí de farina de Butsènit i la secla molinal, també anomenada popularment el Sionet, una sèquia (canal petit) que desviava l'aigua del riu Sió i li donava pressió per moure les grans moles de pedra del molí. Actualment el Sionet no porta aigua i en alguns trams ha estat soterrat, però actua com un petit espai de refugi de les espècies de fauna i flora locals entre la carretera i el nucli urbà. Més a prop de les cases del poble, al carrer de la zona esportiva i prop de l'avinguda del Doctor Vives, es poden veure les restes de la tercera torre de la muralla de Butsènit, que actualment es troba en un precari estat de conservació.

I si continueu explorant cap a l'est, arribareu a la zona esportiva municipal, amb un aparcament, un camp de futbol de gespa, les piscines a l'aire lliure (obertes tot l'estiu), el pavelló poliesportiu i la pista de bàsquet i frontó.

Si us heu quedat amb més ganes de conèixer la història de Butsènit, cliqueu aquí.